I en el fons saps que has fet el que senties, el que et demanaven les entranyes...
posar
les cartes sobre la taula. Segueixes fent volar ocells, dibuixant
somnis...però ja no camines amb el ciri a la mà. Fa recança aquest
sentir.
Els ulls somiadors, cerquen l'amagatall d'aquell amor que va i torna i es despulla sense pors. Que no flaqueja davant les ventades i vetlla els somnis amb la suavitat de la remor del mar. Evitar ensopegar amb la mateixa pedra. Saps què et fa feliç i el deliri que porta a l'abisme. Segueixes estimant el temps de les temptatives. Immnersos en aquest perpetu trànsit de moments diversos, de tots colors!.