Si no podem mestrejar els anys per fer-ne
tot d'enfilalls de llum meravellada,
ni ens és donat deturar el temps i creure
que l'horitzó sempre ens serà propici,
pensem almenys la vida com un àmbit
de claredats possibles, i vivim-la...
Miquel Martí i Pol
Et sents com un gira-sol i recordes paraules de dies fugits, mentre l'essència roman intacta.
Sempre fascinada pels gira-sols, no pel color,
una és decanta més per un ventall menys cridaner.
Sí per la seva saviesa en vinclar-se a la vida, al solet que els escalfa.
Ufanosos, grans i protectors d'allò que estimen.
Amb la capacitat de redreçar-se cap a la llum,
de no deixar-se abatre pels embats del dia.
El fred que clivella, el pensaments embullats, somnis incomplerts...
que bufetegen les claredats.
I no sé per què, veig en ells una concepció pausada del temps,
tarannà inspirador de vida.
I viure és això, llevar-se cada matí, amb el ventall divers de petals en la direcció correcta, a l'esguard de l'astre rei. De llevant a ponent i sant tornem-hi!.
Ser gira-sol, tot un repte!.
♫♪♫♫
