Cada semblança...

Macarella (2013)

La memòria té les fronteres poroses i els records s'esfilagar-se'n* amb els sentits.

Selectiva tu de les coses boniques, ja saps prou que tot no sempre suma. 

És estrany que a algunes remembrances  les desvetlli una imatge, una olor, un so...
i romanguin intactes i d'altres evocacions, potser més significatives,
se'ls desfiguri el pigment vital.
Vull pensar que tot té un perquè.

 ♫♪♫

With Or Without You

*Cada color d'un riu

(Manel de la Rosa)

Quatre dècades i escaig...

 Ja té quatre dècades i prop d'una setmana. 

Fita envoltada d'una certa aurèola, de pas de l'equador, d'assoliment i assentament (diuen), d'una càrrega social que pot ser un llast. No et veig, però sé que hi ets a cada somriure, en cada llàgrima,  en els anhels, en els tresors més preuats, en els objectius, en les patacades, en les abraçades i els petons, en les sorpreses..., en tot allò que em dóna vida i tinc la sort de compartir. 

A voltes aquest cor voldria tenir una vareta màgica que el lliurés del patiment, però la vida perdria part del seu encant. La màgia de tot allò bonic, que encara el pot sorpendre!.

Disposat a seguir sumant, sabent que a vegades toca restar, per tornar a sumar (quanta raó!), perquè estimar ho és tot. Estimar en majúscules, és fàcil.

Gràcies als cors, de totes les textures, que compartiu el meu bategar, per ser-hi i donar sentit a aquesta data ♥.

♫♪♫

More than words

Comèdia (a)romàntica

Poc partidària del gènere de la comèdia romàntica, exceptuant els clàssics de Billy Wilder i algunes més actuals com The Notebook, Algo para recordar. Aquesta és una pel.lícula romàntica, però atípica. Et desvetlla el final des del principi. Te'l desgrana sense embuts i les peces del trencaclosques encaixen en un cor esguinçat.Talment com la vida, ens entossudim en un gest,  més enllà de la nitidesaa reveladora de les paraules.

Nit contradictòria, a banda, una pel.lícula sobre realitats enllaçades amb el desamor.

Enfront de moments super especials  recollits amb cura i bona memòria. No hi ha tria possible, si més no, aquesta no fóra real, som aquí per apendre, per sentir. Certament, la vida no permet assajos, és una obra de teatre amb regles pròpies. Tenim al nostre abast sentiments que escriuen les escenes: felicitat, tristor, estimar, enyorar, por, passió, nostàlgia, culpa, perdó, agraïment...Tot un mar per submergir-nos en solitut o en companyia, si així ho triem. 

I sí esculls un moment, la declaració d'amor més bonica a la Vida secreta de las palabras: 

Apendré a nadar...

                                                       

P.D. Gràcies Judit per compartir...♥

D' il.lusions i vida...

Font: Internet

Recordo que quan era petita en posar-me al llit, feia un petit recompte de la jornada: 

d'allò fet, compartit, descobert..., ràpid, ràpid!, abans que la son m'atrapés i el darrer pensament era un i demà? i vet aquí que qualsevol petit projecte, trobada, joc, era la il.lusió pel dia següent! i la son em vencia amb un somriure. Mantenc aquest petit costum amb els matisos que imposa l'edat.

Les il.lusions, motors del dia a dia que ens esperonen, però ai qui viu d'il.lusions òptiques, neda en les tèrboles aigües del desencís!.  El viure a vegades ens afronta amb el gris. Tot i que vull pensar que quan desitges quelcom amb força, tot l'Univers conspira perquè ho aconsegueixis, una és tossuda de mena!.

Benvingudes les il.lusions esperançadores, que et fan sentir viva!. Això sí,  amb els peuets a la terra i el ♥ bategant, el millor tàndem!.

♪♫♪

NaNiT

,