I segueix corrent. Corre perquè així se sent viva, perquè no vol esperar asseguda, ja no.
Corre darrera un, dos, tres...somnis, perquè els anhels i els desitjos esperonen per sí sols.
Corre sota la pluja, com diu aquella cançó, rere aquell record tan dolç (a voltes).
Corre perquè en té ganes, franquejada per verds de mil tonalitats i fonts de temps passats, per grisos i vermell semàfor. Deixa enrera camins de mar, qui sap si un dia els retrobarà.
I aquest córrer és un impuls, com l'escriure, una veueta l'empeny. I una altra, que no escoltava, diu qui t'estima, et cerca, corre darrera teu. ((Qui de tu s'escapa, millor deixar-lo marxar...)).
I corre, corre...per arribar aquell lloc on voldria compartir la resta del seu viure i per aquest fet, ja hi voldria ser!, amb el córrer compassat. Tu davant, ella darrera, en el punt de sortida...L'acompanyes?, el camí no sempre és planer.
♪♫♪
P.S. Rebi@ i llegia...
Diuen que tot allò que estem buscant, també ens cerca a nosaltres i que, si romanem quiets, ens trobarà. És quelcom que porta molt de temps esperant-nos. En quan arribi, no et moguis. Descansa. Ja veuràs que ocórre seguidament. Dones que corren amb els llops. Clarissa Pinkola.
Màgiques coincidències...? :-)
