Mig perdudes algunes paraules, retroben el seu camí.
Conformen el gest i ofeguen el silenci.
Abraces el càlid present, xino xano.
La por hi és, però l'arbre dels desitjos creix
i esten el seu fullam per donar-me recer.
Compartir aquest refugi,
amb riures sincers,
amb històries de mar.
perquè em gronxin tots els somnis
i em mantinguin sempre el cor viu.
Apendre a mirar-me.
A estimar, sense perdre'm.
A no fugir, si vull quedar-me.
Fas de mirall, a sotragades, ho saps?.
Nits de pell a quatre mans.
Passejades plàcides, carquilles i onades
Somnis sempre..., de mar blava.
♥♥
Desafino sovint..., estimo encara!
(Sònia Moll).