Perquè no vull que els arbres m'impedeixin veure el bosc.
Perquè els greuges i les decepcions es barregen amb els caminets daurats compartits, talment com la vida, diversa!.
Perquè vull apendre a calçar les teves sabates i saber de què parles, com sents i tu?, t'atreveixes?.
Perquè estimar és una carrera de fons i no una cursa puntual.
Perquè les paraules són ponts de mar blava i els silencis el seu captiveri.
Perquè el goig del cor esperona cos i ànima.
Perquè tinc un ram de preguntes i il.lusions, que il.luminen els sentits.
Perquè allò que veiem camp enllà, és el projecte del nostre esguard interior.
Perquè sí, perquè jo vull. Tot comença i acaba en un mateix .
Se'm gira feina!.
♪♫♪