Va por ti!

Va por ti!, lo sabes.

Sigues brillando en los corazones 

que conquistaste.

♥

L'absència no porta a l'oblit, quan  el cor estima.

El pas del temps regala la millor perspectiva al viure compartit, 

de tots colors!.

♪♫♪

Everybody!

Jo trio VIURE

La sensibilitat amplificada és una arma de doble tallant,llegia.  És meravellosa quan tot  (difícil) va bé i demolidora,  quan van mal dades. I em ve a la memòria  el síndrome d'Stendhal d'una amiga, extasiada davant la bellesa de certes obres d'art;  la filofobia (resulta que se'n diu així) de qui no pot enamorar-se o qui et diu que aquells que senten menys, potser són més feliços. 

La solució, sentir en justa mesura?, menys?, apretar a córrer quan perdem el control?, qui sóc jo per dir el què i el com..., una humil patidora més. Com aquells llibres que llegia quan era petita, jo trio la meva aventura, a vegades l'encerto i  el trajecte és interessant, el final  bonic i d'altres entomes la patacada com millor pots, amb el bagatge del camí recorregut.

Et donc la raó en allò de viure el present, però una estima els trajectes llargs amb bitllet 

sense tornada, si més no amb la intenció posada. Les platges fondes per capbussar-m'hi
 i el blau a l'horitzó. Viure cada instant en les coses i que em recordin moments,
colors, olors... compartits, sentir!.

Sí triem o hauríem, si més no, fins hi tot, aquella tria de qui dia passa, any empeny. 

Ser conscients dels pals a les rodes i esforçar-nos per salvar els obstacles. 

Trio viure amb tots els sentits, ser un cul inquiet i no un enciam per reverdir.

He mudat la pell, però segueix fina. Sensible a les carícies, als petons i abraçades, al gest tendre, a la mirada cómplice, a les paraules sinceres. 

Inflexible amb les incoherències.

 Perquè com diu el Mestre...

's'esmena el viure amb més viure'*

♪♫♪

Jump!

*Miquel Martí i Pol

Full de ruta

No és cursi dir-te t'estimo, és una confessió heroica

No és cursi dir-te, em fas falta, 

es humilitat emocional.

No és cursi dir-te  t'estimo molt, 

és saber agraïr el miracle de la seva existència*

*Traducció lliure d'Alejandro Jodorowsky

No recordo qui deia que la felicitat no és una fita, sino un camí a recórrer.
Que en tota pèrdua hi ha un guany, donc fe!.
El meu full de ruta conté aquests ingredients en cursiva. Potser si fossin prescrits des del cor, tindrien més adeptes. Seríem menys porucs als seus efectes secundaris i col.laterals.

Perquè una té basarda a aquella mor lenta del qui no  arrisca,
s'allunya de qui no creu en la màgia,
en l'eternitat de la bellesa quan s'esguarda el blau del mar.
Per tot plegat, cerquem entre les dones que bateguen,
disperses, encuriosides, imperfectes...
Em trobaràs en tots els colors incerts de la matinada, amatent a tot allò que encara és  possible i està per fer!.

♫♪♫
I si la por...

Sant tornem-hi!!

Amb les piles carregades,

sense presses ni ang☼ixes.

Amb el daurat a la pell

i el blau a la retina.

Amb noves perspectives internes,

sense plans que s'esfondren,

amb somnis per dibuixar.

Amb els somriures i la il.lusió menuda a l'ànima, 

em captiven els nenets de la casa!.

Sense silencis destructius,

amb presències que volen ésser per estimar. 

Amb dates en el record,

sense  rancúnies,

però amb preguntes sense reposta.

Amatent!, a tot allò que està per f♥r.

Amb aquella percepció d'inici d'any escolar,

coses de l'edat i del temps estiuenc!.

♫♪♫

Storytime!