Ho confesso, m'agraden les mans.
M'adono que la mirada s'atura en elles, quan conec a algú de nou en nou.
L'ample del palmell, el seu color, la forma de les ungles, el gruix dels dits i la seva llargària
i les recordo amb el pas del temps, amb força precisió.
He estimat mans més aviat petites i dits una mica rondanxons, però fermes, segures, sinceres. Mans que ja han callat.
He aferrat mans grans, dits estrets i palmells amples, treballadores precises. Mans que recórren el cos amb tendresa i passió desfermada, però distants del cor. Mans que descol.loquen. Mans emmudides.
I les mans incondicionals?, amb el gravat del pas del temps, com a full de ruta,
sempre les trobo!.
Admiro les mans que dibuixenn somriures i reciten paraules màgiques
que bressolen cos i ànima.
Em tenen el cor robat les manetes que m'estrenyen el dit índex amb suau fermesa.
Mans que desitjo veure fer-se grans.
Em captiven les mans que m'estrenyen quan hi ha núvols, mans per compartir dies de tots colors i nits de lluna plena.
♪♫♪
