GRÀCIES!.
Paraula blava i menuda, així la imagino, però gran per dins.
Ja ho tenen les coses més boniques.
Gràcies per l'abraçada, per l'alleujament compartit.
Gràcies als amics, als de casa...sou el tresor que bressola l'ànima
i que enforteix el cor.
Aquest viure que té vida pròpia, ara et pren, ara t'ofega, ara et deceb,
ara et fa somriure i et regala la butlleta de la sort. No saps el perquè, tu que sempre els cerques. L'existència, aquell espai misteriós i flexible, com el cos dels Nenets de la casa. Avui et dono les gràcies!.
Les contrarietats posen a prova l'esforç, la voluntat, les il.lusions, els somnis.
I els regals providencials són l'exponent que hi ha tant a fer, obren el ventall de les possibilitats. Les dos cares d'una mateixa moneda, que no permet assajos, sols viure en majúscules, amb tots els sentits amatents.
En paraules del meu estimat Miquel Martí i Pol.
Si no podem mestrejar els anys per fer-ne
tot d’enfilalls de llum meravellada,
ni ens és donat deturar el temps i creure
que l’horitzó sempre ens serà propici,
pensem almenys la vida com un àmbit
de claredats possibles, i vivim-la.
I donem gràcies..., mil gràcies!. Que vibri el gest de cor,
que s'estén més enllà de la mirada.
♪♫♪
