dilluns, 10 de febrer de 2014

No abarateixis el somni


*Suzanne Woolcott*


No abarateixis el somni* i faig meves les teves paraules.
Que és com aquell caminet d'argent que s'endinsa al mar.
I conjures un mes de març sortós, d'aquest atzar que ja està escrit.
Dos solets menuts són el presagi que ho pot fer possible. Sis i vint-i-quatre.

Però sí i sí, si cal refarem tots els signes*,
del present que toqui viure, malgrat pors i camins abruptes.
Per vinclar-se al vent que fuetegi.

Però no abarateixis el somni*,
que el viure té un preu: acarar temors,
 té les seves normes que aprens dia rera dia.
 A voltes, té vida pròpia ...
i toques el cel.

Per això, jo et conjuro març, amb el cor a la mà 
i amb els desitjos intactes,
de riure, conversar, abraçar, estimar, d'escoltar, d'apendre, sorpendre'm, de...
de moments blaus ben compartits!.

♪♫♪
Over The Rainbow

 * Lluís Llach

19 comentaris:

  1. Això vol dir que dónes per perdut el que encara queda de febrer? O que del març n'esperes realment molt?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pas XeXu!, no dono mai el temps per perdut, malgrat a vegades el perdi...:-S Però sí, del març n'espero i prego i ja es veurà...

      Elimina
  2. No abaratirem ni regatejarem ni una engruna de somni ;) Precioses paraules, m'afegeixo al conjur. Amb el cor a la mà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni engruna Silvia, ni una engruna...que no estan els temps per desperdiciar-los i el temps s'escola de les mans, vola!.

      Petó de cor, per a tu!

      Elimina
  3. El somni el tenim a tocar,
    no cal ni tancar els ulls.
    Barat, no ho serà!
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo, Xavier!, que el somni sigui a tocar...:-) Són somnis preuats per nosaltres, oi?-

      Elimina
  4. No abaratim res que bé prou que ens ho fan els altres

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oitant!, ja ho pots ben dir...Hi ha qui li agrada posar pals a les rodes, fer-nos combregar amb rodes de molí i ensorrar els anhels. Ben lluny, si us plau...

      Elimina
  5. Jo també faig meves les teves paraules Audrey ja que per a mi el mes de febrer és el mes més funest... I no sé el per què??? Coi d'home...

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs aleshores que el conjur llueixi pel teu febrer Josep, tant de bo el faci màgic i no pas funest...

      Abraçada!

      Elimina
  6. Jo vull seguir un d'aquests caminets d'argent, mar enllà...I vull viure un somni que tingui vida pròpia, per poder tocar el cel...
    Preciosa, la versió d'aquest Arc de Sant Martí...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser...i com són de bonics els caminets d'argent!, ben segur els has vist.... Hi ha qui toca els núvols i reb sorpreses menudes i ben boniques ;-) el fet és somriure des de ben endins.

      Petonets de vespre!

      Elimina
  7. Respostes
    1. I com calen pel viure de cada dia, oi Loreto?

      Elimina
  8. Com que sóc una mica bruixeta m'ensumo
    que aquest conjur funcionarà, m'hi apunto!! ;)

    Aferradetes i bon dia!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo funcioni Sa Lluna bonica...tant de bo!, fes-lo córrer i que s´hi apunti força gent.

      Petonets de tornada!

      Elimina
  9. Els somnis haurien de ser les nostres banderes, les nostres prioritats! Això sí, somnis a l'abast, així mai, mai, ens colpejaria la decepció.
    I saps què? Doncs jo somio que un dia d'aquests quedaré per berenar amb la meva amiga, que fa molts dies que no la veig i ja la trobo a faltar.

    Somies amb mi??? =;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Somnis abastables!, sí. Però a vegades no toquem de peus a terra, ja ho tenim els humans que som imnperfectes (per sort!).

      També somio Juditetaaaaa, bona companyia, somriures, calma i xerinola, tot a l'hora, què super xulo! :-* :-*

      Elimina
  10. Gràcies per afegir-vos al meu conjur, pels vostres comentaris!.

    Petonets per tothom!!

    ResponElimina

Petjades...