diumenge, 19 de gener de 2014

Maridatge de contrastos



És senzill, qüestió de pràctica, paraula de sommelier. Mentre seguia les indicacions, endinsa el nas i els llavis en la boca de la copa i es sorprèn pels aromes que perceb, al remoure-la. La memòria, com un ordinador en modus búsqueda, intenta posar-hi nom...poma àcida, plàtan, fruita madura, però fa fallida i persisteix en l'intent, com un joc ben saborós. L'olfacte  està en hores baixes, però gaudeix de l'exercici.

Pràctica, intenció, passió en allò què fas, que et mou, que vols descobrir, apendre, compartir. I un tarannà zen, observador,  que obre les portes a mil sensacions. Viure (en lletres majúscules) i estimar, un maridatge sublim . 

Som maldestres en l'art d'estimar, és més fàcil identificar aromes? (una en dubta). Relacions humanes enriquidores, fràgils, estimades, doloroses, preuades, enyorades...Talment com la vida, plena de contrastos i efímera. Malgrat tot cal apendre a estimar-la, fins hi tot quan escup insensateses. No defallir. Sols l'amor li dóna sentit, li retorna el blau que bressola.

Per què com deia Wilheim, què seria sense amor el món pel nostre cor?, com una llanterna màgica sense llum.

♪♫♪


11 comentaris:

  1. Només puc dir que estimar potser no és fàcil, i no ho fem sempre especialment bé, però comparat amb identificar aromes, donat el meu lamentable sentit de l'olfacte, em sembla bufar i fer ampolles. Segur que es pot aprendre, no ho dubto, però t'asseguro que amb mi els mestres tindrien molta feina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimar i identificar aromes no són tasques fàcils, però és qüestió de pràctica, de posar-hi el cor, tots els sentits...Fins hi tots els aromes és poden apendre, va ser paraula d'un experta somelier!. La vull creure XeXu :-)

      Elimina
  2. Poca cosa seria, almenys per al meu cor.
    Però això no vol dir que sigui fàcil i de vegades l'olfacte està en hores baixes.

    Xin-Xin, brindem per l'AMOR!!
    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I per a mi també Sa lluna, no seria pas res el meu cor, sense estimar i ser estimada...L'olfacte necessita una bona empenteta, però encara recorda aromes de sempre...:-)
      Oitant!, xin-xin per l'amor gran!.

      Petonets!

      Elimina
  3. Jo vull el cor ple d'amor i que les llanternes màgiques, facin llum...
    Estimar la vida, i si defallim, respirar fondo i tornar a reprendre el camí...L'amor és el motor que mou el món i les vides, és clar...
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord Roser, amb aquest amor tan vital pel dia a dia...Brindem per ell!, jo trio una copeta de vi blanc afruitat.

      Petonets i bona nit!

      Elimina
  4. A diferència del tast de vins, no crec que l'amor sigui qüestió de pràctica. Tot i que mai és tard per aprendre a estimar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tot un art, com deia l'Eric From, digue-li pràctica, digue-li destresa, perícia..., fa por, però val la pena ser disciplinat, curós, pacient, esforçar-s'hi, com una bonica planta d'un jardinet, com un bon vi que vols descobrir-ne tots els detalls...Sense cap dubte, com bé dius Loreto, mai és tard, per apendre a estimar!.

      Elimina

  5. Viure, plenament, però amb els sentits ben esmolats! Cal un bon olfacte...

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la clau Jordi!, tenir tots els sentits alerta i un cor bategant.

      Abraçada de tornada!

      Elimina
  6. Moltes gràcies per les vostres paraules, brindo per tots vosaltres!

    ResponElimina

Petjades...