Com l'espai...

Intenta ser com l'espai, deia.

En silenci, dóna cabuda a les coses boniques i a les que no ho són tant, 

als estels i la lluna, 

al mar i la muntanya, 

a la bona gent i a...la resta diversa,

a la veritat, a la mentida, al dubtes,  a les mitges tintes.

Estar per una estona immòbil, sense rebutjar sensacions, integrant emocions en aquest present estàtic. No és pas fàcil fer front al mutisme intern.

T'adones que la vacuïtat és inexistent. 

Que el silenci és pesant, de paraules no dites, de pensament dispersos, 

d'il.lusions i somnis. 

Una estona per fugir del brugit extern i copsar l'intern.

I sorpresa...arriba la serenor, com onades que bressolen l'esperit.

Sentim, però escoltem?, a uns i altres, a nosaltres?

♫♪♫♪

Fairytale... 

Maridatge de contrastos

És senzill, qüestió de pràctica, paraula de sommelier. Mentre seguia les indicacions, endinsa el nas i els llavis en la boca de la copa i es sorprèn pels aromes que perceb, al remoure-la. La memòria, com un ordinador en modus búsqueda, intenta posar-hi nom...poma àcida, plàtan, fruita madura, però fa fallida i persisteix en l'intent, com un joc ben saborós. L'olfacte  està en hores baixes, però gaudeix de l'exercici.

Pràctica, intenció, passió en allò què fas, que et mou, que vols descobrir, apendre, compartir. I un tarannà zen, observador,  que obre les portes a mil sensacions. Viure (en lletres majúscules) i estimar, un maridatge sublim . 

Som maldestres en l'art d'estimar, és més fàcil identificar aromes? (una en dubta). Relacions humanes enriquidores, fràgils, estimades, doloroses, preuades, enyorades...Talment com la vida, plena de contrastos i efímera. Malgrat tot cal apendre a estimar-la, fins hi tot quan escup insensateses. No defallir. Sols l'amor li dóna sentit, li retorna el blau que bressola.

Per què com deia Wilheim, què seria sense amor el món pel nostre cor?, com una llanterna màgica sense llum.

♪♫♪

Ain't No Mountain high enough...