dissabte, 19 de setembre de 2015

Decidir...





Llegia no sé on...Prens alguna cosa per ser feliç?. Sí, decisions, va respondre.
Decidir és arriscar-se, és creure en un possible, més enllà de normes socials. Decidint et pots equivocar, però no decidir rosega en els moments de soledat.

Els temps se'ns escola entre els dits i ens empeny a decidir-nos, coses de l'edat...
Les nostres decisions ens defineixen, ens uneixen, ens separen...decidim amb l'esperança -a voltes colpidora- que la vida avançi més rodada. Decidir és necessari, però  no sempre fàcil.

Si res ens salva de la mort, al menys que l'amor ens salvi de la vida, deia Pablo Neruda. Perquè  no decidim estimar, no respon a la raó. S'imposa a través de camins verds, a dues rodes, el reguem amb vins de perfum afruïtat i pansa blanca, és aquella mà que acotxa els teus somnis...

La vida val la pena si sabem estimar i decidim (sí, per aquest ordre!), malgrat no sempre llueixi el blau a cada pas, a cada decisió...