La fluïdesa d'una conversa i la teva mirada blava que m'esguarda.
Mires ...i esquives. Timideses que es troven.
Tu, desig preuat, sobrevoles el meus pensaments.
T'aturo a mig vol. No alimentis vagues expectatives.
Gaudir del moment, del petit gest de proximitat, de la complicitat incipient.
Instants que acotxen els meus somnis.
Em sé la lliçó dels mestres a favor del desaferrament, la teoria.
La pràctica en aprenentatge constant, a una li agrada sentir-se arrelada
als cors que estima.
Cada situació diferent a l'anterior, la il.lusió recuperada.
Malgrat camins enterrats, malgrat ofecs,
n'hi ha de nous a descobrir,
xino xano arreplegues les molles de pa del caminet d'argent.
Vet aquí sols un somni?, el temps dibuixarà la resposta...
