 | |
| Somos la Estrella.Isabela Méndez. |
Ell tenia els llavis de pinzell, ella tenia els llavis d'aquarel.la i en un creuament de dos carrers van coincidir. Allà en aquell punt del temps i l'espai, s'esguardaren durant força estona. De cop, impulsats per un imput pictòric, van apropar els seus rostres i es besaren. Al separar-se tenien un somriure pintat als llavis.
(Traducció lliure d'un conte breu d'Isabela Méndez )
Fascinada per la narració oral, per la capacitat d'evocar imatges, emocions, d'abstraure't... de certes persones 'sols' amb el do de la paraula. En un món ofegat d'imatges, espectacles propers, senzills i càlids, són un bàlsam per cos i ànima.
F♥LiÇ 2015!!,
ple de llum i descobertes que ens obrin el cor de bat a bat,
de boques que dibuixin somriures,
que regalin petons de tot cor
i estimin amb fets i paraules.
♪♫♪
