diumenge, 28 de desembre del 2014

Un conte...en préstec

Somos la Estrella.Isabela Méndez.

 Ell tenia els llavis de pinzell, ella tenia els llavis d'aquarel.la i en un creuament de dos carrers van coincidir. Allà en aquell punt del temps i l'espai, s'esguardaren durant força estona. De cop, impulsats per un imput pictòric, van apropar els seus rostres i es besaren. Al separar-se tenien un somriure pintat als llavis.
(Traducció lliure d'un conte breu d'Isabela Méndez )


Fascinada per la narració oral, per la capacitat d'evocar imatges, emocions, d'abstraure't... de certes persones 'sols' amb el do de la paraula. En un món ofegat d'imatges, espectacles propers, senzills i càlids, són un bàlsam per cos i ànima. 

F♥LiÇ 2015!!,
ple de llum i descobertes que ens obrin el cor de bat a bat, 
de boques que dibuixin somriures, 
que regalin petons de tot cor 
i estimin amb fets i paraules.

♪♫♪




diumenge, 14 de desembre del 2014

I vet aquí el Nadal...



I vet aquí el Nadal, aquélla...


Nostàlgia de temps passats.
Aquella capacitat  (innata sí!, a voltes afeblida) d'entusiasmar-se.
Els llumets dels carrers, sí són blaus encara més bonics!
L'agraïment de poder compartir amb cors estimats.
Alegries nouvingudes, somnis pendents.
Confiar, donar les mans i  el cor, sense recances.
Aquelles  pors i dolors antics que ens ensenyen que som vius.
Estimar i ser estimada és el gran goig de viure,
ara per Nadal...i sempre!.

Per què la nostra mirada, el pas del temps i les noves personetes...
canvien les coses com per art de màgia.

BoNes FesTes Nadalenques
 i Feliç 2015!!

(Spoiler!)