divendres, 27 de setembre del 2013

Conscient...



Quan creixis descobriràs que ja vas defensar mentides, et vas enganyar a tu mateix o vas patir per futeses. Si ets un bon guerrer, no et culparàs per això, però tampoc deixaràs que els teus errors es repeteixin.

El perdó és una expressió d'amor. El perdó allibera de lligaments que amarguen l'ànima i emmalalteixen el cos. El perdó no significa excusar o justificar un determinat esdeveniment o mal comportament. No és acceptar l'ocorregut amb resignació.No és negar el dolor.No és minimitzar els esdeveniments ocorreguts. No significa que estiguis d'acord amb el que va passar, ni que ho aprovis. Perdonar no significa deixar de donar-li importància al que va succeïr, ni donar-li la raó a algú que et va danyar. Simplement significa deixar de costat aquells pensaments negatius que ens van causar dolor o enuig.  El perdó és ÚNICAMENT PER A TU i per a ningú més. No s'ha d'esperar que la persona que ens va agredir canviï o modifiqui la seva conducta doncs el més probables és que aquesta persona no canviï.

La falta de perdó et lliga a les persones des del ressentiment. Et té encadenat. El perdó s'ha de realitzar "sense expectatives" sense esperar que res succeeixi. Si esperem que l'agressor accepti el seu error, estarem esperant en va i gastarem el nostre temps i les nostres energies en una disculpa que mai no arribarà. Si estem esperant aquesta reacció, després d'haver perdonat, doncs realment no perdonem de cor ja que continuem esperant  un rescabalament. Seguim ancorats en el problema, en l'ahir, volent que ens paguin pel nostre dolor. Llavors no hem perdonat.

No existeix res ni ningú que pugui rescabalar el dolor ocasionat en el passat, el passat no té com ser canviat. Cap tipus de revenja o retribució no podran reparar els moments de tristesa i desolació viscuts.La falta de perdó és la metzina més destructiva per a l'esperit, ja que neutralitza els recursos emocionals que tens. El perdó és una declaració que podem i hem de renovar a diari. Moltes vegades la persona més important que has de perdonar és a TU mateix, per totes les coses que no van ser de la manera que pensaves.

Perdonant des del nostre cor, aconseguim mirar els fets tal com van succeïr i després decidim deixar-los anar, deixar-los en l'ahir. Acceptem que som APRENENTS! Que la lliçó ja es troba apresa i que hem aconseguit vèncer les circumstàncies negatives que ens van tocar viure. Perdona perquè puguis ser perdonat. Recorda que amb la vara que mesures, seràs mesurat...
(Paulo Coelho)



Una cançó que em recorda unes paraules...casualitat?, no ho crec. 
Certes imatges encara esglaien el cor, l'afebleixen, però com llegia fa uns dies...després d'uns temps, en vénen uns altres.
Amén!!

dissabte, 21 de setembre del 2013

Benvinguda Tardor!

Font:Internet

I tot i no anar a escola, en arribar setembre, aquell sensació  d'inici d'any escolar
resta impregnada a la pell. No hauria...,  però hi ha perfums arrelats per sempre. 
Setembre...i se'n tornem-hi!, la tardor que saluda
 i Little Daisy a quarts de quaranta!. 
Setembre divers...d'absència acceptada;
d'oblit resignat;
 de presències estimades;
d'il.lusions que creixen;
 de pors, perquè tu encara no pots faltar-me; 
de fer bullir l'olla, per esprémer el temps amb tots els sentits.
de cor bategant!.

Little Daisy és belluguet de primavera, pot ser per la impaciència, 
pel nervi intern,  per la dispersió blau cel.
La tardor, pacient ella, treu el cap amb poca força. Little Daisy sap que tocarà abrigar-se de tot allò que gela i no sols parla del temps. L'escalforeta vindrà dels cors que estima.
El mar respira més tranquil. La fressa de les fulles al bosc és la tonada d'aquest temps rogenc. Benvinguda Tardor!, de tot ♥

♪♫♪

dilluns, 9 de setembre del 2013

Moment d'enllaçar-nos!

Gràcies per descobrir-me la imatge Josep!

És el moment d'enllaçar-nos, mà amb mà, blog amb blog, també!. Gràcies a la bonica iniciativa del Blog-Via . Perquè diem no als menyspreus, 
a donar la mà i que t'agafin el braç,
 t'estimen (això diuen), no volen que marxis... i t'expremen, com s'entèn?.
És el moment de dir no a les normes inflexibles que t'escanyen,
 hi ha d'haver un camí per la llibertat.

Poso paraules a moltes veus que per la Diada ens enllaçem, amb un sentir i una llengua comuna, volem ser algú en llibertat. Mil preguntes al tinter, també moltes esperances 
i somnis d'un nou país petit
 i cofoi de ser com és. 

Orgullosa del meu bilingüisme, d'arrels catalanes, de les castellanes, 
però el meu ♥  batega i estima en català i aquest és el meu sentir!.

Participo en aquesta cadena de la mà de lo Xavi i m'enllaço amb  a2b.cat , perquè com més siguem, més ferm serà el nostre clam!.

♪♫♪

dissabte, 7 de setembre del 2013

Caminant del Temps...







Les sabates velles ja no em serveixen.
Han caigut a trossos
després de travessar deserts i rius d'aigua gelada,
i rere els aparadors
només hi ha botins
i talons d'agulla
i sabatetes de xarol.
No sé quant de temps hauré d'anar encara descalça.
Però podem ballar, si vols.
No tinguis por de trepitjar-me. 
Sònia Moll


I tal dia farà un any...

dilluns, 2 de setembre del 2013

Estimat Oblit


(Alfie: Spoiler de la pel.lícula!)

Elles obliden, intenten, perquè l'oblit és el camí que cura moltes ferides.
És fàcil entendre que oblidar alleugereix  la tristesa, que remou les aigües estancades. 
No sempre resulta fàcil recórre aquest trajecte, però.

L'oblit, una vareta màgica que escampa polsims d'il.lusions!. 
Per no ser presoneres de la tristor, de la por, de la rancúnia, de la nostàlgia.
Els versos afectuosos de l'ahir, els petons amb deslleialtat, la tendresa del gest, les complicitats arreu compartides...part d'un temps que bategava a les palpentes i amb ulls clucs.
Elles van oblidant, però a voltes, obliden  aquest oblit salvador. Perquè hi ha absències que empolsen l'oblit i la papallona es esgarrapada per aquell enyor estèril. 

I ell, incomprès que no comprèn les ferides alienes. Presoner de la llibertat?. 
Ella no oblida l'aniversari de l'Oblit emmudit, no pot, però la Papallona reprèn el vol més lleugera.

♪♫♪♫