diumenge, 25 d’agost del 2013

I tu?, corres?


I segueix corrent. Corre perquè així se sent viva, perquè no vol esperar asseguda, ja no.
Corre darrera un, dos, tres...somnis, perquè els anhels i els desitjos esperonen per sí sols.
Corre sota la pluja, com diu aquella cançó, rere aquell record tan dolç (a voltes).
Corre perquè en té ganes, franquejada per verds de mil tonalitats i fonts de temps passats,  per grisos i vermell semàfor. Deixa enrera camins de mar, qui sap si un dia els retrobarà.

I aquest córrer és un impuls, com l'escriure, una veueta l'empeny. I una altra, que no escoltava, diu qui  t'estima, et cerca, corre darrera teu. ((Qui de tu s'escapa, millor deixar-lo marxar...)).

I corre, corre...per arribar aquell lloc on voldria compartir la resta del seu viure i per aquest fet, ja hi voldria ser!, amb el córrer compassat. Tu davant, ella darrera, en el punt de sortida...L'acompanyes?, el camí no sempre és planer.

♪♫♪



P.S.  Rebi@ i llegia... 
Diuen que tot allò que estem buscant, també ens cerca a nosaltres i que, si romanem quiets, ens trobarà. És quelcom que porta molt de temps esperant-nos. En quan arribi, no et moguis. Descansa. Ja veuràs que ocórre seguidament.  Dones que corren amb els llops. Clarissa Pinkola.
Màgiques coincidències...? :-)

dilluns, 12 d’agost del 2013

Troballa d'una Joia



Ja tornada (ben) de dies (poquets) de blau turquesa, blanc de sorra i calma...De família compartida. Un tarannà diferent recórre la illa i la seva gent, una se sorprèn, al principi i li agafa el gust, després.

Dies en què el pas del temps, implacable ell, agafa una dimensió aclaparadora. Franquejada per un rellotge despertador entrat en anys i una panxeta que acull vides en procés i una es veu al mig..., amb un munt de feina per fer!.

I saps que tornaràs..., sí!,algun dia. 
Per assaborir més la Cala sense sorra, abrupte ella i de blau intens; 
 per acomiadar al Sol silenciosament des del Far, recorda el desig Punta Nati!; 
per relaxar el cos i l'ànima en una petita joia, tú Macarella;
per tant i més per descobrir, camins enllà.

Faràs mans i mànigues per tornar amb el desig acomplert sota el braç, per celebrar-lo amb agraïment. Perquè una fi pot ser el principi...

♪♫

dissabte, 3 d’agost del 2013

Breathing



L'assossec del MAR
la brisa BLAVA
i el COR infinit

L'ordre no altera el resultat final. Retrobes bells  camins blaus, d'incert atzar. 
L'esperança sospesa a l'aire, t'acarona. Mentre la il.lusió creix en el seu ventre.
Ets a recer i deixes anar, tot allò que no pots abastar, al ritme d'aquesta remor hipnotitzadora.
La màgia del mar, del blau immens i  el cor bategant, un tercet infal.lible!.



P.S.  Enceto les vacances ‼, 
per fer tot i res, per desconnectar i connectar-me a un munt de coses boniques ...
I vosaltres?,  gaudiu-les!, 
us ho desitjo de tot ♥, 
malgrat els temps que córren...